albada

 

Encara no és de dia.

Surten de la nit y canten.

Els de la culpa ho fan

ocults i des de lluny.

Els de la veu més clara

són els de la tristesa.

Els de la solitud,

que canten per amor,

no canten per ningú.

Se sent, fort i proper,

el cant dels que no hi són.

   

amanecer

 

Aún no es de día.

Salen de la noche y cantan.

Los de la culpa lo hacen

ocultos, desde lejos.

Los de la voz más clara

son los de la tristeza.

Los de la soledad,

que cantan por amor

no cantan para nadie.

Se oye, cercano y fuerte,

el canto de los que no están.