–

–

–

–

–

no era lluny ni difícil

–

– 

Ha arribat aquest temps

quan la vida perduda no fa mal,

quan la luxúria és un llum inútil

i l’enveja s’oblida. És un temps

de pèrdues prudents i necessàries,

no és un temps d’arribar, sinó d’anar-se’n.

És ara quan l’amor

coincideix a la fi amb la intel·ligència.

No era lluny ni difícil. És un temps

que no em deixa res més que l’horitzó

com a mesura de la soledat.

El temps de la tristesa protectora.

 [/ezcol_1half] [ezcol_1half_end]

no estaba lejos, no era difícil

–

–

Ha llegado este tiempo

cuando ya no hace daño la vida que se pierde,

cuando ya la lujuria es tan sólo

una lámpara inútil,

y la envidia se pierde en el olvido.

Es un tiempo de pérdidas prudentes, necesarias,

y no es un tiempo de llegar

sino de irse. El amor, ahora,

por fin coincide con la inteligencia.

No estaba lejos,

no era difícil. Es un tiempo

que no me deja más que el horizonte

como medida de la soledad.

Un tiempo de tristeza protectora.

[/ezcol_1half_end]

–

–

–

–

–

–

–

–

–

–

–

–