Quan m’hi poseu feu el fotut favor
arran de terra i prou,
que aquesta plana és el dibuix dels déus
i no seré pas jo
qui trenqui el seu encert.
Ja us ho fareu si arribeu tard,
que no em moureu del meu forat.

Arran de terra per a sentir els renecs
que diu la gent d’aquí,
que diu la gent com jo
i sentir els peus dels infants que jugant
potser m’explicaran
camins que no he trobat.
Que quedi clar i ho deixo escrit
que un bon forat serà per a mi.

Arran de terra perquè si em faig pols
la pluja em dugui al riu
i amb ell anar al meu mar,
del mar a un núvol i que dolçament
sigui el llevant calent
qui em torni al meu racó.
Ja us fotreu si arribeu tard,
que no em treureu del meu forat.

Quan moriré porteu-me a l’Empordà,

A ras de tierra para oír los reniegos
que dice la gente de aquí,
que dice la gente como yo,
y escuchar los pies de los niños que jugando
tal vez me explicarán
caminos que no he encontrado.
Quede claro, y lo dejo escrito:
que un buen agujero habrá para mí.

A ras de tierra porque si me hago polvo
la lluvia me lleve al río
y con él ir a mi mar,
del mar a una nube y que dulcemente
sea el levante cálido

Cuando me muera llevadme al Empordà,
solamente al Empordà, llevadme al Empordà,
que no hay tierra que a mi carne