el fracaso

La escena es un dormitorio
donde llega, como un dolor de fondo,
la luz desde la calle.
Hay una mujer que duerme: su ropa,
bien dispuesta sobre una silla,
es uno de los personajes. El otro
es un hombre que mira las medias negras.
En los ojos se refleja
su conciencia, un volcán
donde tarde o temprano acabará arrojándose.
Se asoma al cráter: demasiado oscuro.
Mira las medias negras como el lobo
a una presa ya lejos de su alcance.

el fracàs

L’escena és un dormitori
on arriba, com un dolor de fons,
la llum des del carrer.
Hi ha una dona dormint: la seva roba,
ben posada damunt d’una cadira,
és un dels personatges. L’altre
és un home mirant les calces negres.
Als ulls es refleteix
la seva consciència, un volcà
on tard o d’hora acabarà llançant-se.
S’aboca al cràter, però és massa obscur.
Mira les calces negres com el llop
una presa que és lluny del seu abast.

Ernesto Hernández Busto

CUADERNO DE TRADUCCIONES [ VERANO ]

LOREM IPSUM

Barcelona, 2015